miércoles, 7 de julio de 2010

THE WITCH LOLA

Hola a tots de nou!!! Recordeu que fa un temps vaig decidir estudiar anglés? Sí! Amb els meus amics i amigues de l'escola  " La Mola" ... Doncs, després d'uns mesos d'estudi molt aplicat... vaig escriure aquesta carta i vaig enviar-la als alumnes d'Alcossebre...
 Podeu traduir vosaltres que els demano en aquesta carta?

Hello friends from la Mola school in Alcossebre. I am the witch Lola, do you remember me? I need your help to become in a bad witch anb be a caracter of an store.
Could you write me a magic spell for me?

viernes, 21 de mayo de 2010

ACTORS DE TEATRE

Tots sabeu que el meu desig és ser personatge d'un conte... però actriu d'una obra de teatre... És massa!!! Els nens i la seua inocent infantesa fan dels meus somnis una realitat en les aules d'infantil. Els guionistes d'aquestes obres són els alumnes de cinc anys del Manuel Foguet de Vinaròs.  Assaig darrere assaig l'espectacle tindrà lloc a l'escola cap a final de curs.
" Senyores i senyors... amb tots vostés...!!!



PRIMER ACTE
Hi havia una vegada una bruixeta que es deia Lola i tenia molts amics. Un dels seus amics era el mussol Pol.
MUSSOL POL:- Hola Lola!
LOLA:- Bon dia Pol!- va dir Lola. Has vist que bon dia fa?
MUSSOL POL- Sí, tens raó, fa solet i ja comença a fer calor.
LOLA:- Què et sembla si anem a la platja?
MUSSOL POL:- Ah, doncs estaria molt bé. Anem a preparar les coses i ens anem.
I això van fer, van agafar la tovallola, la crema per al sol i les ulleres i van començar a caminar ( anaven els dos molt alegres i cantant una cançò).

SEGON ACTE

Quan van arribar es van posar les ulleres de sol, van estendre les tovalloles i  crema pel cos per no cremar-se i prenent el sol van sentir uns crits.
( S'escolta una veu de lluny)
- Ajuda, per favor!
LOLA:- Què és això, Pol? Sembla que algú crida
MUSSOL POL:Sí, alça't! Anem a la voreta de la mar a veure si ho sentim millor
Quan van apropar-se van tornar a escoltar:
- Ajuda!!! Per favor! No sé nedar... Ajuda!!!
I quina sorpresa per a la bruixeta Lola i el seu amic el mussol Pol quan van veure que qui cridava era l'aranya Pica, una altra amigueta de la bruixeta Lola.
LOLA:- Tranquil.la Pica, que anem a per tu!
ARANYA PICA:- No puc més, m'estic ofegant!
MUSSOL POL:- Lola,lleva't la roba i ves nedant a per pica, jo aniré volant al seu costat per a que estigue tranquil.la
I això van fer. Lola va anar nedant a per Pica mentres el mussol Pol li deia paraules per tranquil.litzar-la.

TERCER ACTE

Quan van aconseguir salvar-la li van dir:
LOLA:- Però Pica, què ha passat? Com que has vingut tot sola a la mar si no saps nedar?
ARANYA PICA:- Aiiii, jo nomès volia donar-vos una sorpresa i esperar-vos ací, perquè vos he escoltat diguent que vindrieu i m'he adelantat.
MUSSOL POL:- I com has acabat dins l'aigua?
ARANYA PICA ( una mica espantada encara):- Doncs, estava descansant a la voreta i m'he quedat adormida, ha pujat la mar i quan m'he adonat ja estava dins l'aigua
LOLA (preocupada)- Vinga, no passa res, anem que ja has tingut prou.
Per anar més apressa van pujar els tres a la granera de la bruixeta Lola per tornar al seu castell.

QUART ACTE

Tant de temps van trigar que es va fer de nit i mentre  volaven pel cel es van trobar amb una altra amiga, la lluna Lunita.
LUNITA:- Hola amics, com esteu?
LOLA:- Ara bé, però hem tingut una bona aventura avui.
LUNITA:- Què ha passat?
ARANYA PICA:- Un acccident, estava descansant a la voreta de la mar i...
MUSSOL POL:- I si no haguerem estat allí Lola i jo s'hagués ofegat
LUNITA:-Ai, mare meua, què bé que l'heu salvat, no vull ni pensar-ho.
MUSSOL POL:- I tu què tal?
LUNITA:- Jo una miqueta avorrida d'estar ací dalt il.luminant tot, encara que ha estat ací el gat Fèlix fent-me companyia
ELS TRES ALHORA:- On? No l'hem vist.
GAT FÈLIX ( un poc adormit encara): - Estic ací!!! Estava descansant damunt de Lunita.
MUSSOL POL:- Mira que tens de perea, eh?
LUNITA:- Vinga no vos baralleu que sempre esteu igual.
GAT FÈLIX ( amb cara de pena): -És que ell sempre em diu coses...
LOLA: - Vinga, vinga deixa'l ja.
GAT FÈLIX:- Val, però tinc una idea, bruixeta Lola. Podem pujar tots a la teua granera i tornar a casa? és que ja portem molt de teps ací-
TOTS ALHORA:- Sí!!!
LOLA:- Val, pugeu tots i anem ja!!!
I així va acabar aquell dia fatigós per aquest grupet d'amics i tots junts van tornar al país de les Bruixetes Loles.





PRIMER ACTE

Hi havia una vegada una bruixeta que es deia Lola i era roïna perquè caçava somnis.
Un dia va somniar amb els xiquets de l'escola del Manuel Foguet. Quan es va despertar, va agafar la seua granera i va volar pel cel fins arribar a Vinaròs.
Un matí, quan els xiquets estaven a la classe, va tocar a la porta i  van escoltar: toc-toc!!!
 XIQUETS I XIQUETES: - Qui hi ha?
Aleshores Oriol es va alçar i va obrir la porta i quan la va veure va preguntar:
ORIOL:- Hola ! I tu qui ets?
LOLA.- Jo sóc la bruixeta Lola i porto un regal per a vosaltres.
XIQUETS I XIQUETES: - Què serà, què serà?
El van obrir i van veure que era un boli amb pompes i es van posar molt contents.

SEGON ACTE

Com que hi havia una cadira d'un xiquet malalt, Lola va seure al seu lloc.
Els xiquets estaven tristos perquè veien que la bruixeta Lola portava un vestit vell i lleig. Aleshores van pensar tots:
- Per què no portem roba de casa per a vestir més guapa a la bruixeta?
CRIS:- Jo portaré un barret.
MARIA:- Jo portaré una falda i un mocador.
ALBA:-Jo portaré una capa.
REYBERT:- Jo portaré unes sabates.
I la bruixeta es va posar molt contenta.
Al llarg de tot el dia Lola va estar a la classe pintant, retallant, jugant, saltant a la corda i correguent. Quan es van fer les cinc de la vesprada es va acomiadar dels xiquets.
LOLA:- Adéu, fins demà!

TERCER ACTE

L'endemà tots els xiquets buscaven a la bruixeta per tota la classe, baix les taules, al pati i no la van trobar. On estava la bruixeta?
Doncs...al parc jugant amb els seus amics que havien vingut a veure-la.
MUSSOL POL:- Hola Lola! Hem vingut a visitar-te!
ARANYA PICA:- Tens molts amics a l'escola?
GAT FÈLIX:- Teniem ganes de jugar amb tu.
LOLA:- Moltes gràcies per vindre, jo també tenia moltes ganes d'estar amb vosaltres.
Com que és primavera al parc hi havia flors, papallones de  molts colors... i feia molt de sol , el gat Fèlix li va preguntar:
GAT FÈLIX:- Bruixeta, t'agrada estar ací a Vinaròs?
LOLA:-Clar que sí, més que viure al castell!
Al final la bruixeta Lola es va quedar a la classe per sempre sent a nostra mascota.
FI.


jueves, 20 de mayo de 2010

DE BRUIXETA A BRUIXOTA

Aquí teniu als menudets de 5 anys de l'escola d'Alcalà... Dos contes, dues històries diferents... El primer té un argument que continua amb la història inicial i primitiva de la bruixeta... Un contingut sorprenent amb un final de valors únics i fonamentals per a la vida dels nens i dels adults. La segona és curiosa i trau el somniure del lector o del oient... ( al principi sembla una promoció turística...)
Millor llegiu i fixeu-vos en les il.lustracions... ( creat en format KAMISHIBAI)

                          L'AVENTURA DE LA BRUIXETA LOLA AL PAÍS DELS CONTES



La bruixeta Lola estava molt, molt trista, perquè volia ser personatge d'un conte. Pensant, pensant se li va ocòrrer una idea...


...anar al País dels Contes a visitar a la reina del conte de la Blancaneus per a preguntar-li què podia fer per a se una bruixa roïna de veritat, veritat.


Va arribar al palau de la reina i ella li va dir que havia de preparar una poció màgica per a convertir-se en una bruixa roïna de veritat.


Has de fer una poció màgica amb...


La closca d'un ou.

Mig litre de sang d'unicorni.


Una fulla d'ametler.


Una punxa de peix.


Un pèl de cavall


Una granota.


Una serp verinosa.



I un poquet de sucre i sal.


 
Quan va beure aquella poció, la Bruixeta Lola es va convertir en una bruixa de veritat, molt, molt
lletja: se li va fer el nas molt gran amb tres berrugues, arrugues a la cara, el cabell se li va fer de color gris i brut, les dents negres, tota la pell amb taques grogues, les ungles de les mans li van créixer uns centímetres i tota la roba se li va fer de color negre...

Es mirà al mirall i va començar a cridar i cridar...No es reconeixia i se'n va anar al carrer tota espantada.

Pel carrer espenta a tothom.

També espanta als seus amics: el gat Fèlix, el mussol i l'aranya Pica.


Està molt trista perquè no té amics.


Torna a anar al palau i la reina li dóna una poció màgica pr a eliminar els efectes de la poció d'abans.


La bruixeta Lola torna a ser normal i ja no espanta a ningú, i els seus amics l'estimen molt. L'aventura de voler ser una altra persona no li ha agradat gens, i va aprendre que cadascú s'ha d'acceptar com és.
I CONTE CONTAT JA S'HA ACABAT, QUI NO S'ALCE TÉ EL CUL FORADAT!


LA BRUIXETA LOLA SE'N VA DE VACANCES



En un país molt llunyà, vivia Lola, una bruixa molt guapa i molt bona. En arribar el bon temps, Lola va pensar que volia anar-se'n de vacances però no sabia on anar ja que volia estar propet de la muntanya per a poder fer senderisme i escalada, però també volia estar a prop de la platja, per a poder banyar-se i prendre el sol. Així que, com que no sabia què fer, va demanar ajuda a la seua vareta màgica, i la vareta li va contestar... " El millor lloc per anar de vacances és..."
...Alcalà de Xivet!!! És un poble que està entre la muntanya i la platja, així podràs fer tot allò que vullgues!"
La bruixeta Lola, molt contenta, va agafar la seu granera i se' n va anar a buscar el poble.

Arribant a Alcalà, Lola va veure un castell molt bonic dalt a la muntanya. Li va agradar tant que va preguntar als veïns si podia quedar-se a viure allí. Els veïns li van dir que era el Castell de Xivert i que clar que podia quedar-se allí, però hi havia un problema: al castell vivia...

Un drac que feia molta por! Però el drac no vivia a soles ja que tenia presonera a una princesa i no la deixava anar. La bruixeta, desprès de sentir açò, se'n va anar correguent cap al castell.

En arribar allí va tocar a la porta i li va obrir un drac molt gran de color verd. El drac no parava de tirar foc per la boca. La bruixeta li va demanar si podia entrar al castell per a parlar amb ell i els drac, cridant, li va dir que la deixava passar.

Una vegada dins, Lola li va dir que havia vingut de vacances al poble i que volia quedar-se a viure al Castell de Xivert amb ell. El drac tirant foc per la boca li va dir: " Per què vols viure amb mi si jo faig molta por?" La bruixeta li va dir: " Clar que fas por si no deixes de cridar ni de tirar foc per la boca!" De sobte va aparéixer una princesa que estava plorant.

Lola, quan va veure-la, li va preguntar que què li passava. La princesa va dir: "És que el drac em té tancada i no deixa anar-me'n d'ací i ja fa molt de temps que no veig a ningú." Lola desprès d' escoltar això es va posar molt trista i li va preguntar per què feia això. El drac li va dir que ell no era un drac roín, el que passava és que tot el món li tenia por i ningú volia viure amb ell i a ell no li agradava estar a soles, per això no la deixava anar.

La bruixeta va dir al drac que no podia obligar a ningú a ser amic seu, que el que havia de fer era tractar bé a la gent i així serien ells qui el voldrien com a amic. Com que Lola era molt bona li va dir al drac que deixara anar a la pincesa i que es quedaria ella a viure amb ell, així farien coses junts. El drac es va posar molt content perquè la bruixeta volia viure amb ell, li va demanar perdó a la princesa i li va deixar anar. La princesa va veure que el drac no era roín, el que passava és que tot el món li tenia por i ell no volia estar a soles, així que el va perdonar i els va dir als dos que la cridaren per a fer excursions i passar-ho bé junts.

Així que van anar els tres a passejar per la muntanya.

També van anar a la platja a banyar-se i a prendre el sol.

I així van passar tot l'estiu junts, anant al parc, al cinema, a la piscina, a la fira... Desprès d'unes vacances tan genials, el drac va aprendre que per a fer amics no fa falta amenaçar a ningú, sino tractar-los bé i cuidar-los molt. És així com la nostra bruixeta va passar unes vacances molt divertides a Alcalà de Xivert i a més a més va fer dos bons amics per sempre.
I CONTE CONTAT, JA S'HA ACABAT.



LA PRIMAVERA PORTA POESIES

Els alumnes de segon de primària de l'escola d'Alcalà estàn inspirats... Serà la primavera? No ho sé! ...però m'han regalat flors de tots els colors entre les lletres d'un poema estacional... Enhorabona xics, teniu ànimes de poeta, i moltíssimes gràcies!

La bruixeta Lola
tenia un desig,
fer un regal
a tots els amics.

Què els puc regalar
en senyal d'amistat?
Ja ho sé!!
Una floreta primaveral!!!

Aprofitant el bon temps,
es va posar a caminar
per dalt a la muntanya
i per tota la vall.

Buscant, buscant
moltes flors va trobar
i tots els amics
contents es van posar.

Per a mussol Pol
una rosa blanca
tan gran com un col!

Per a l'aranya Pica
una violeta
que en lloc de pol.len
 tinga pica-pica!

Per a la lluna Lunita
un girasol
que puga contemplar
quan s'amaga el Sol!

I per al gat Fèlix
un clavell
que el puga dur
en lloc d'un cascavell!

Tots tenen la seua flor
que la bruixa ha regalat
amb tot el cor.

I tots contents,
saltant, ballant
i olorant el regal
és un gran FESTIVAL!!!






Una altre poema amb molta tendresa...sí! jo crec que definitivament serà la primavera...O que sabeu regalar una combinació de paraules que arriben al cor. Clar que tornaré! Sempre que estimesseu!

La bruixeta Lola
és guapa i primeta,
amb collars i vestits
quina bruixeta més coqueta!

La bruixeta Lola
com és tan bona,
fa amb la seua màgia
regals per a tota l'escola.

A la bruixeta Lola
li agrada volar
pujada als núvols
comença a cantar.

Amb aquest poema
per a la nostra bruixeta
els xiquets del Comarcal
desitgem que prompte ens vingues a visitar!


No s'han oblidat dels meus companys d'aventures i desventures... A ells aquestes paraules musicals...

Sóc Pica, l'aranya
i a mi ningú m'enganya!
Jo sóc el mussol Pol
i isc quan no hi ha sol!
Em diuen lluna Lunita
i sóc molt bonica!
Sóc Fèlix, un gat
al qual
li agrada molt
passejar pels teulats!