Tots sabeu que el meu desig és ser personatge d'un conte... però actriu d'una obra de teatre... És massa!!! Els nens i la seua inocent infantesa fan dels meus somnis una realitat en les aules d'infantil. Els guionistes d'aquestes obres són els alumnes de cinc anys del Manuel Foguet de Vinaròs. Assaig darrere assaig l'espectacle tindrà lloc a l'escola cap a final de curs.
" Senyores i senyors... amb tots vostés...!!!
PRIMER ACTE
Hi havia una vegada una bruixeta que es deia Lola i tenia molts amics. Un dels seus amics era el mussol Pol.
MUSSOL POL:- Hola Lola!
LOLA:- Bon dia Pol!- va dir Lola. Has vist que bon dia fa?
MUSSOL POL- Sí, tens raó, fa solet i ja comença a fer calor.
LOLA:- Què et sembla si anem a la platja?
MUSSOL POL:- Ah, doncs estaria molt bé. Anem a preparar les coses i ens anem.
I això van fer, van agafar la tovallola, la crema per al sol i les ulleres i van començar a caminar ( anaven els dos molt alegres i cantant una cançò).
SEGON ACTE
Quan van arribar es van posar les ulleres de sol, van estendre les tovalloles i crema pel cos per no cremar-se i prenent el sol van sentir uns crits.
( S'escolta una veu de lluny)
- Ajuda, per favor!
LOLA:- Què és això, Pol? Sembla que algú crida
MUSSOL POL:Sí, alça't! Anem a la voreta de la mar a veure si ho sentim millor
Quan van apropar-se van tornar a escoltar:
- Ajuda!!! Per favor! No sé nedar... Ajuda!!!
I quina sorpresa per a la bruixeta Lola i el seu amic el mussol Pol quan van veure que qui cridava era l'aranya Pica, una altra amigueta de la bruixeta Lola.
LOLA:- Tranquil.la Pica, que anem a per tu!
ARANYA PICA:- No puc més, m'estic ofegant!
MUSSOL POL:- Lola,lleva't la roba i ves nedant a per pica, jo aniré volant al seu costat per a que estigue tranquil.la
I això van fer. Lola va anar nedant a per Pica mentres el mussol Pol li deia paraules per tranquil.litzar-la.
TERCER ACTE
Quan van aconseguir salvar-la li van dir:
LOLA:- Però Pica, què ha passat? Com que has vingut tot sola a la mar si no saps nedar?
ARANYA PICA:- Aiiii, jo nomès volia donar-vos una sorpresa i esperar-vos ací, perquè vos he escoltat diguent que vindrieu i m'he adelantat.
MUSSOL POL:- I com has acabat dins l'aigua?
ARANYA PICA ( una mica espantada encara):- Doncs, estava descansant a la voreta i m'he quedat adormida, ha pujat la mar i quan m'he adonat ja estava dins l'aigua
LOLA (preocupada)- Vinga, no passa res, anem que ja has tingut prou.
Per anar més apressa van pujar els tres a la granera de la bruixeta Lola per tornar al seu castell.
QUART ACTE
Tant de temps van trigar que es va fer de nit i mentre volaven pel cel es van trobar amb una altra amiga, la lluna Lunita.
LUNITA:- Hola amics, com esteu?
LOLA:- Ara bé, però hem tingut una bona aventura avui.
LUNITA:- Què ha passat?
ARANYA PICA:- Un acccident, estava descansant a la voreta de la mar i...
MUSSOL POL:- I si no haguerem estat allí Lola i jo s'hagués ofegat
LUNITA:-Ai, mare meua, què bé que l'heu salvat, no vull ni pensar-ho.
MUSSOL POL:- I tu què tal?
LUNITA:- Jo una miqueta avorrida d'estar ací dalt il.luminant tot, encara que ha estat ací el gat Fèlix fent-me companyia
ELS TRES ALHORA:- On? No l'hem vist.
GAT FÈLIX ( un poc adormit encara): - Estic ací!!! Estava descansant damunt de Lunita.
MUSSOL POL:- Mira que tens de perea, eh?
LUNITA:- Vinga no vos baralleu que sempre esteu igual.
GAT FÈLIX ( amb cara de pena): -És que ell sempre em diu coses...
LOLA: - Vinga, vinga deixa'l ja.
GAT FÈLIX:- Val, però tinc una idea, bruixeta Lola. Podem pujar tots a la teua granera i tornar a casa? és que ja portem molt de teps ací-
TOTS ALHORA:- Sí!!!
LOLA:- Val, pugeu tots i anem ja!!!
I així va acabar aquell dia fatigós per aquest grupet d'amics i tots junts van tornar al país de les Bruixetes Loles.
PRIMER ACTE
Hi havia una vegada una bruixeta que es deia Lola i era roïna perquè caçava somnis.
Un dia va somniar amb els xiquets de l'escola del Manuel Foguet. Quan es va despertar, va agafar la seua granera i va volar pel cel fins arribar a Vinaròs.
Un matí, quan els xiquets estaven a la classe, va tocar a la porta i van escoltar: toc-toc!!!
XIQUETS I XIQUETES: - Qui hi ha?
Aleshores Oriol es va alçar i va obrir la porta i quan la va veure va preguntar:
ORIOL:- Hola ! I tu qui ets?
LOLA.- Jo sóc la bruixeta Lola i porto un regal per a vosaltres.
XIQUETS I XIQUETES: - Què serà, què serà?
El van obrir i van veure que era un boli amb pompes i es van posar molt contents.
SEGON ACTE
Com que hi havia una cadira d'un xiquet malalt, Lola va seure al seu lloc.
Els xiquets estaven tristos perquè veien que la bruixeta Lola portava un vestit vell i lleig. Aleshores van pensar tots:
- Per què no portem roba de casa per a vestir més guapa a la bruixeta?
CRIS:- Jo portaré un barret.
MARIA:- Jo portaré una falda i un mocador.
ALBA:-Jo portaré una capa.
REYBERT:- Jo portaré unes sabates.
I la bruixeta es va posar molt contenta.
Al llarg de tot el dia Lola va estar a la classe pintant, retallant, jugant, saltant a la corda i correguent. Quan es van fer les cinc de la vesprada es va acomiadar dels xiquets.
LOLA:- Adéu, fins demà!
TERCER ACTE
L'endemà tots els xiquets buscaven a la bruixeta per tota la classe, baix les taules, al pati i no la van trobar. On estava la bruixeta?
Doncs...al parc jugant amb els seus amics que havien vingut a veure-la.
MUSSOL POL:- Hola Lola! Hem vingut a visitar-te!
ARANYA PICA:- Tens molts amics a l'escola?
GAT FÈLIX:- Teniem ganes de jugar amb tu.
LOLA:- Moltes gràcies per vindre, jo també tenia moltes ganes d'estar amb vosaltres.
Com que és primavera al parc hi havia flors, papallones de molts colors... i feia molt de sol , el gat Fèlix li va preguntar:
GAT FÈLIX:- Bruixeta, t'agrada estar ací a Vinaròs?
LOLA:-Clar que sí, més que viure al castell!
Al final la bruixeta Lola es va quedar a la classe per sempre sent a nostra mascota.
FI.
